Història de la Casa del Poble de Blanes

Aquest recull de tota la història de la nostre entitat està extreta del Treball de Recerca realitzat per Marc Puig i Perez l´any 2004 i que va ser premiat amb a la primera edició dels premis Oh! d´història convocats per Radio Marina

Si voleu consultar la totalitat del treball, el trobareu exposat i a disposicó de consulta a la Biblioteca de la Casa del Poble, igual que tambè podeu venir a consultar qualsevol dels documents que podeu trobar al nostre arxiu

A continuació hem redactat una breu història de la Casa del Poble, fent una recopilació de fets i d’actes que ha viscut aquesta Casa, gairebé cent anys després de la seva fundació. Això fa que haguem de dividir la història en cinc apartats. La primera etapa la situarem en el període d’anys des del 1905 fins el 1915, la segona d’aquestes emmarcarà el període del 1915 fins el 1939, la tercera des del 1939 fins el 1979, la quarta des del 1979 fins el 1997 i la cinquena i última, des de l’any 1997 fins l’actualitat.

3.1-Fundació de la Casa del Poble de Blanes ( 1905 - 1915 )
Els primers indicis de la fundació de la Casa del Poble els trobem el 4 de març de 1905, en que Lluís Busquets en representació d’un grup de persones va presentar al governador de la província de Girona els estatuts de la "Casa del Pueblo" amb la finalitat de crear una institució cultural, política i recreativa oberta als ciutadans del poble, sempre que complissin el que deien els estatuts. Aquests estaven compostos per 23 articles, agrupats en sis capítols.
Aquest és un resum dels punts més destacats dels estatuts de la Casa del Poble:

Art. 1r- Amb la denominació de "Casa del Pueblo de Blanes", es crea una societat de duració Il·limitada, domiciliada al Passeig Prat de la Riba, 26 i tindrà per finalitat:
Reunir tots aquells que s’inspirin en els ideals d’Amor, Progrés i Justícia...
Estimular els seus associats i al poble en general a la creació d’institucions de caràcter Polític - Republicà;...
D)Tots els mitjans d’instrucció i educació [...]separats absolutament de tota tendència religiosa perquè així puguin viure confraternament tots els alumnes...

Art. 2n- Els socis es dividiran en numeraris i supernumeraris...

Art 3r- Per ser soci numerari es requereix: tenir més de vint anys, ser proposat per dos socis numeraris i ser admès per la Junta general...

Art 4r- Els socis numeraris formaran part de la Junta general i administrativa sempre que siguin elegits.

Art 6è- Els socis supernumeraris no podran formar part, ni tindran veu a la Junta directiva en primera instància...

En els estatuts també ens diu que la Junta Directiva i Administrativa estarà formada per 11 socis numeraris, elegits per la Junta General que es reunirà anualment. La Junta Directiva i Administrativa estarà formada per un President, un vice-president, un tresorer, dos secretaris, un comptable i cinc vocals. Finalment en el capítol de Disposicions Generals ens diu que la societat no es podrà dissoldre mentre hi hagi quinze socis i dos d’ells s’oposin , davant de notari, la voluntat de dissoldre aquesta societat.

El 18 de febrer de 1906 ens trobem davant l’aprovació del Reglament Interior de la Casa del Poble de Blanes, compost per divuit articles que parlen sobre el funcionament dels organismes que composen la casa del poble , el funcionament de les instal·lacions, i els drets i els deures que tenen els socis a l’hora d’utilitzar i gaudir de les diversions que la Casa del Poble de Blanes organitzi.

Durant el període que va des del 1906-1915, ens trobem en un moment de confusió i un buit important en la historia. En la nostra consulta al llibres del Senyor Crous, hem trobat algunes curiositats com la citació del llibre Blanes Historia Local 1, en que ens parla de la celebració de mítings polítics al saló - teatre de la Casa del Poble durant la campanya electoral de 1905, o en el 1907 on el mateix llibreens parla de festes profanes que provocaren l’obertura de la sala de ball de la Casa del Poble. I així trobem vàries anotacions com aquestes. Quan, segons la nostra informació, fins el 1915 la Casa del Poble no adquireix l’immoble que més tard passaria a formar part de la Cooperativa la Blandense. Per aquest motiu deduïm que tot i la nostra recerca, molta informació s’ha perdut, o que per circumstàncies de la vida, a molta gent encara li faci certa por mostrar al poble la realitat de la nostra història.

Tot i aquests interrogants, deguts a la falta d’informació durant aquesta època i al fet de que les principals fonts de consulta, les persones que van viure aquells temps, estan pràcticament totes mortes, trobem com la Casa del Poble participa activament en molts esdeveniments, tant polítics, com socioculturals, com eren els mítings polítics, obres de teatre, actuacions de música...
També cal remarcar l’aparició al març de 1906 de El Centre Catòlic de Blanes, com a una institució de dretes i catòlica. El Centre Catòlic es va formar a la parròquia Santa Maria de Blanes . Aquesta associació pretenia encaminar tot el jovent de la població a seguir els ideals que pregonava l’església. Aquest centre s’encamina a fer actes culturals i recreatius per la gent del poble, però sempre seguint els ideals catòlics i de dretes. Per aquests motius sorgeix la rivalitat entre la Casa del Poble i el Centre Catòlic, com veurem més endavant.

Durant els següents anys, la Casa del Poble es va dedicar a fer-se un lloc entre la gent de la vila, seguint l’esperit republicà.

El 22 de setembre de 1912, trobem com l’Orfeó de Blanes demana acolliment a la Casa del Poble, ja que es veu immers en una situació econòmica insostenible. El fet de que l’Orfeó vulgui formar part de la Casa del Poble, també està marcat pel fet de que el Sr. Bru Centrich i Nualart, era el President de l’Orfeó Blanenc. El Sr. Centrich va ser durant molts anys regidor de l’ajuntament de Blanes i més tard va ser l’alcalde de la vila per Esquerra Republicana de Catalunya. El fet de que el president pertanyés a una tendència clarament republicana va fer que l’Orfeó rebés un munt de crítiques pel seu canvi d’allotjament a la Casa del Poble. La majoria d’aquestes critiques les trobem en el setmanari " La Costa del Llevant", un setmanari de dretes en que sovint es criticava la Casa del Poble i els seus simpatitzants.

Com hem dit anteriorment, no hem pogut descobrir on s’ubicaven les activitats de la Casa del Poble, però pensem que es duien a terme en cases particulars o en espais municipals. Això ho deduïm al preguntar-ho a la gent gran que moltes tardes dels dissabtes, la podem trobar a la Casa del Poble. Però, tot hi això, cal dir que només són deduccions, ja que moltes d’aquestes persones actualment estan difuntes, i les poques que queden o eren molt joves i no s’enrecorden, o simplement per causa de l’edat ho han oblidat.

3.2 – L’època d’or de la Casa del Poble ( 1915 – 1939 )

Fruit del gran èxit ascendent que va tenir la societat de la Casa del Poble dins de Blanes, aquesta societat adquireix el 16 de Novembre de 1915 el seu primer immoble en propietat. Es tractava d’una casa situada al carrer Muralla, 22 . Aquesta nova seu estava formada per un petit magatzem, uns baixos i un pis. Aquest edifici va ser comprat per la quantitat de 3000 ptes, diners que els representants de la Casa del Poble, el Sr. Anselm Roura i Josep Andreu, lliuren a la venedora, la Sra. Francisca Ribas i Prats. Mesos més tard la Societat comprarà l’edifici del costat, situat al carrer Muralla, 24. Aquest edifici s’annexionarà al del número 22, constituint així una única seu.

Mesos abans que la Casa del Poble comprés el seu nou immoble, es dissol l’Orfeó de Blanes el 20 de Juliol de 1915. Com hem dit anteriorment, l’Orfeó havia passat a formar part de la Casa del Poble degut als seus problemes econòmics. Seguint els estatuts d’aquesta entitat, Tots els béns passaren a pertànyer a la secció cultural de la Casa del Poble de Blanes.

A partir d’aquí, fins el 1920, no tornem a trobar cap afer important on aparegui la Casa del Poble. Tan sols en els llibres en que basem la nostra consulta, hi apareix, de forma espontània, referint-se a actes per la festa Major, obres de teatre i activitats culturals.

Però tot i això, ens podem basar en aspectes mig amagats. Pàgines endarrera hem parlat de Bru Centrich i Nualart. El Sr. Centrich va néixer el 1889 a Blanes. Va estudiar batxillerat al col·legi dels Pares de la Sagrada Família, més tard va pertànyer a l’orfeó Català. En les actes de la Casa del Poble, el trobem com a soci numerari a partir del 1926. Cap al juny de 1931-1932 va passar a formar part d’Esquerra Republicana de Catalunya. Aquest partit va ser fundat el 1931 per la Unió del Partit Republicà Català, el grup de "L’Opinió" i Estat Català. Inicialment fou encapçalat per Francesc Macià, i ms tard per Lluís Companys. Bru Centrich va ser un home important dins la política local. Trobem la seva primera aparició a l’ajuntament de Blanes l´’ 1 de gener de 1916, en que va formar part de l’ajuntament com a primer tinent d’alcalde, i dins la comissió d’Escoles.

En les eleccions de l’1 d’abril de 1920 ens trobem a diversos representants de la Casa del Poble, com el que serà més endavant el President de la Casa del Poble, el Sr. Albert Rondón i Sala , que en aquesta legislatura serà regidor de l’ajuntament. Tota aquesta representació política està molt vinculada amb la Casa del Poble. Posteriorment ens confirmaran les nostres consultes i entrevistes, que la Casa del Poble tenia una secció política vinculada amb Esquerra Republicana de Catalunya, i que molts llibres s’han perdut per culpa de la guerra i les seves conseqüències.

El 8 de maig de 1920 es presenten al governador Civil de la província, els estatuts per la creació de la Cooperativa la Blandense. Aquests estatuts, estan formats per 23 articles. En el títol preliminar, consideren que el país està immers en una greu situació a causa de la gran guerra, o sigui la primera guerra mundial, i això impedia el desenvolupament d’aquest. I per aquest motiu, iniciatives com les de la cooperativa havien de servir per suplir les necessitats del poble, que el govern no podia fer. En el primer article diu que la societat està sota la denominació de "Sociedad Cooperativa "la Blandense"" i que està domiciliada al carrer de la Muralla, 22 24.

Aquesta Cooperativa tindrà dues funcions principals, la primera d’elles serà proporcionar a tots els seus components tota classe d’articles de primera necessitat, i la segona, és agrupar tot el nombre possible de persones procedents del partit Republicà i socis de la Casa del Poble, disposades a treballar per millorar el benestar de les persones de les classes més sofertes de la població. També diu que els beneficis recollits estaran destinats a atendre casos de malaltia i desgracies familiars, i proporcionar serveis mèdics i medicaments de forma gratuïta, pensions als aturats... En resum, que volia fer la funció de l’actual seguretat social de forma més reduïda. Els estatuts diuen que s’hauria de fer un balanç a final d’any, en el que la diferència entre actiu i passiu es distribuiria de la següent manera: El 10% es destinaria a un fons de reserva, el 25% s’ingressaria a una caixa destinada a cobrir les despeses d’assistència mèdica, farmacèutica i de beneficència, el 20% es destinaria a atendre els casos de gent sense treball, anticipant una quantitat amb un interès del 2% i el 45% restant, serviria com estímul als treballs i consum que realitzin els associats, repartint-se així, de forma proporcional al treball i el consum realitzat. Però pel que trobem en els estatuts, no era cosa fàcil ingressar a la Cooperativa, ja que abans havies de ser proposat per dos socis d’aquesta, i havies de ser soci del partit Republicà i de la Casa del Poble.

Aquest ha estat un breu resum dels estatuts d’aquesta cooperativa.

La Cooperativa La Blandense va significar molt pel poble de Blanes, i sobretot per la Casa del Poble, degut a la seva funció d’una actual Seguretat Social. Aquesta entitat feu que molts dels socis de la Casa del Poble poguessin ensortir-se’n de situacions difícils, com en cas de malalties, defuncions...En definitiva, la Cooperativa La Blandense, sempre ha format part de la Casa del Poble i ha complementat totes les funcions d’aquesta. Dins de la societat de la Casa del Poble formava part de la secció de Socors Mutus.

A continuació podeu observar una petita mostra de la gran acollida d’aquest servei a la població de Blanes, veient els estats de comptes en un període que va des del 1921 fins el 1928.

- Vendes efectuades des del 1921 fins el 1928= 1.389.197’05 ptes
- Quantitats corresponents a ajuts benèfics = 30.816’15 ptes
- Quantitats repartides als socis = 47.218,70

L’ 11 d’abril de 1922 , tornen a haver-hi eleccions a Blanes, on hi trobem quatre consellers Republicans, i per tant, vinculats a la Casa del Poble, aquests són els següents: Josep Costas i Alemany, Domingo Ruiz i Busquets, Salvador Carles i Ferrer i Albert Rondón i Sala.

El 22 de juny de 1925, la Casa del Poble de Blanes va adquirir una vella casa amb un pati, al Passeig de Mar, on actualment està situat l’edifici. La Casa del Poble hi va construir allí l’actual edifici, tot i que recentment ha estat remodelat. La construcció del nou edifici es porta a terme per etapes: Primer l’enderroc, després l’estructura, i finalment la distribució i decoració de l’immoble. Degut a l’important cost de la construcció, la Casa del Poble, es va veure obligada a fer una hipoteca amb el Banc Hipotecari. S’ha de dir que els pagaments d’aquesta varen ésser complerts fins el moment de la incautació de l’edifici, al 1939. Amb tot això, tal i com ho demostren les actes, es decideix que el dia 19 de juny de 1926 es fes el trasllat al nou edifici. Aquesta nova construcció provoca un orgull pels socis de la Casa del Poble, que admiraven la construcció com un gran espai per oferir i fer actes culturals, d’esbargiment, i de tot el que pogués ésser propi de l’ associacionisme públic.

Al mateix temps, feu que l’antiga seu de la Casa del Poble al carrer Muralla, 22 i 24 passés a ser propietat de la Cooperativa la Blandense. Però tot i això, en el fons, l’antiga seu seguiria en mans de la Casa del Poble, ja que la Cooperativa la Blandense era un braç d’aquesta Societat com ja hem dit anteriorment. Una altra mostra d’aquesta relació, es que ens els estatuts de la Cooperativa i torbem que ens diu que en cas de dissolució tots els bens d’aquesta passen en mans de la Casa del Poble

Retornant al nou edifici, la nova seu sobresortia en el paisatge de la badia de Blanes, en aquella època no hi havia cap edificació amb unes façanes tan sòbries però significatives. Tant les balconades que sobresortien, en especial al Passeig de Mar i al Passeig de Dintre, donaven un aire majestuós al nou edifici. Això es demostra amb el fet, que abans de la seva remodelació, aquest edifici ha estat considerat edifici d’interès artístic per a l’Administració Local, tot i en el greu estat en el que es trobava després del franquisme. A l’interior de l’immoble s’hi distribuïen les següents dependències:

En el soterrani, els lavabos i el magatzem. A la planta baixa , la cuina pels serveis de cafeteria i el saló cafè públic amb billars, taules i butaques, on els socis hi feien tertúlies. El mateix servei el trobem a l’entresol, o el que és el mateix, al primer pis, que cobria aproximadament una quarta part del saló - cafè i en el que hi havia un piano que es feia servir per algunes actuacions. En aquesta planta de l’edifici hi trobem la secretaria de la Societat Casa del Poble, i al costat hi trobaríem una extensa biblioteca amb més de dos milers de llibres a l’abast de tots els socis de la Casa del Poble, i que en aquella època era l’únic servei d’aquestes característiques en tota la població. Tots aquests llibres varen ésser cremats després de l’ocupació de la Casa del Poble, encara que alguns es varen salvar, com varen ser els tres llibres d’actes , entre altres. El segon pis, estava distribuït de la següent forma; una amplia sala d’espectacles, amb un escenari que també s’utilitzava com a saló - ball que disponia d’un altre piano per ús de l’orquestra que animava el ball. Tant aquest piano com el que hi havia a l’entresol varen desaparèixer amb l’ocupació militar de la casa. Hi havia una galeria que envoltava el saló d’espectacles , que s’utilitzava per cobrir les necessitats distributives del públic assistent. En el pis superior hi havia unes dependències en les que s’hi havia distribuït la vivenda del conserge que atenia la cantina.

Aquesta nova seu de la Casa del Poble de Blanes representà una considerable millora, tant per la seva situació, a primera línia de mar en el Passeig de Mar per una banda, i per l’altra en el Passeig de Dintre, i també per les condicions que reunien les seves instal·lacions. Això va fer que la Casa del Poble passés a ocupar un lloc dels més prominents de Blanes. Aquesta nova seu va ser un motiu d’alegria i satisfacció per tots els socis, tant per el que va significar convertir aquest projecte en realitat, que també perquè es posà a prova la capacitat organitzativa de la Societat. Gràcies al nou edifici la Casa del Poble va ampliar les seves activitats de caràcter cultural, cívic i progressista amb un fort contingut social. Això farà que a la vegada que s’amplien els beneficis, s’ampliï també el nombre d’afiliats a la Secció de Socors Mutus, o el que era el mateix, els socis de la Cooperativa la Blandense. En el teatre s’hi varen fer representacions de diferents obres d’ escriptors de les lletres catalanes com d’Àngel Guimerà, Iglesias, Artís... Els dies festius s’hi organitzaven balls amb orquestres en directe, audicions de sardanes a la terrassa del Passeig de Mar. També s’organitzaren campionats de billar, d’escacs, vetllades literàries, entre altres.

Com ja ho diuen els estatuts, la casa del poble sempre ha estat una entitat de tendència republicana, per aquest motiu, el 14 d’abril de 1931, quan Alcalà Zamora proclama la República, i a Catalunya Francesc Macià proclama l’Estat Català, a Blanes va sortir una manifestació des de la Casa del Poble cap a l’ajuntament. En aquesta comitiva s’hi trobava Bru Centrich acompanyat de Salvador Carles, Josep Andreu, Joaquim Burcet, Manuel Moliner, Salvador Gibert, Narcís Carles entre d’altres. Aquest acte acabà al balcó de l’ajuntament alçant la bandera republicana juntament amb la catalana per primera vegada. El retrat de l’exrei el tiren pel balcó i el trossegen. Seguidament, Bru Centrich fa un discurs des del balcó de l’ajuntament, on a ell, com a delegat del govern a Blanes, se’l proclama alcalde i fa una crida a la tranquil·litat del poble per tots aquests esdeveniments.

Seguint amb la política municipal, el 14 de gener de 1934 es celebraren unes noves eleccions, però aquest cop els republicans d’esquerres perden les eleccions per 30 vots.
En el 1935, ens trobem un escrit a les actes de la Casa del Poble, en el que es redacta una nova versió dels estatuts d’aquesta, amb poques modificacions

Ja en plena guerra civil, la Casa del Poble va tenir un paper important a l’hora d’amagar a gent de dretes, que tot i ser del bàndol "contrari" era gent del poble i coneguts, que per tal de no ser perseguits els deixaven fer-se socis de la Casa del Poble. En el 1937, el que havia estat alcalde, Bru Centrich, repeteix alcaldia fins l’any 1938.
A l’ entrar les tropes franquistes a Blanes, l’edifici de la Casa del Poble fou saquejat. La biblioteca va ser destrossada i la majoria de llibres varen ser cremats davant la façana del Passeig de Dintre. Totes les instal·lacions foren destrossades i retirats tots els seus elements, un dels elements més destacats va ser la destrucció de la Marianne símbol republicà que presidia les dos façanes de l’edifici. S’ha de dir, que molts dels que varen destrossar la Casa, era gent de Blanes, que mesos abans havien rebut ajuda de la Casa del Poble.

3.3 – La il·legalitat de la Casa del Poble ( 1939-1979 )
Els locals de la Societat varen ser expropiats per la "Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas", aquesta comissió va ser creada pel govern de Franco. Aquesta expropiació es va basar en que la Casa del Poble no va voler reconèixer el govern franquista, i per aquest motiu va rebre una declaració d’il·legalitat. El 18 de juny de 1943 la finca va passar a mans de la " Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista". Aquest fets els trobem descrits en el Registre de la Propietat, la inscripció onzena que diu així:

"(...) Y la Comisión Interministerial Calificadora de Bienes Sindicales Marxistas, en su sesión celebrada el primero de mayo del corriente año, vistos y examinados los documentos pertinentes, acordo declarar la finca de este número, propiedad de la Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista, con arreglo a lo dispuesto en la ley de veintitrés de septiembre de mil novecientos treinte y nueve (...) Santa Coloma de Farners a dieciocho de junio de mil novecientos cuerenta y tres."

Des del Nadal de 1931 fins el 1943, l’edifici de la Casa del Poble es va fer servir com a menjador públic, per totes aquelles persones necessitades del poble. El 1943, un cop l’edifici de la Casa del Poble passa a mans de la "Delagación Nacional de Sindicatos de Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista", s’hi fan un seguit de "reformes" per allotjar-hi sindicals durant el seu període de vacances. Així doncs l’edifici de la Casa del Poble, passarà a anomenar-se "Residencia" o com popularment l’hi deien, " l’Hotel del Duro". La raó d’aquest nom és ben simple, ja que la "Delegación Nacional" feia pagar el miserable preu de cinc pessetes per l’ estança d’una nit a la "Residencia". Totes les reformes fetes en aquella època, el que varen fer és destruir gran part de les estances de la Casa del Poble, excepte el saló – cafè, que l’habilitaren com a menjador. Durant aquesta època també es té constància de la celebració d’actes de la Falange dins la Casa del Poble.

Tot i no saber el temps exacte que va durar la "Residencia" a l’edifici de la Casa del Poble, calculem que la funció de Residencia" va durar fins a l’any 1955. Durant la dècada dels 60, l’edifici de la Casa del Poble va acollir assajos de l’Esbart Joaquim Ruyra de Blanes. Tot i que aquesta documentació no la trobem escrita enlloc, ho hem sabut gràcies a les trobades amb la gent que concorre la Casa del Poble. La resta d’anys, fins el 1979, l’edifici de la Casa del Poble va romandre tancat. Això va suposar que a mesura que passaven els anys, l’edifici s’anés deteriorant i quedés molt malmès.

Durant els últims anys de la dictadura es varen començar a fer reunions clandestines de la societat Casa del Poble en cases particulars, per tal de poder refer la Societat i encaminar-la cap la nova etapa que viuria tot l’Estat.

Amb el retorn de les llibertats democràtiques el 1978, s’inicia un període legislatiu encaminat a tancar una etapa de la nostra història, i a la vegada retorna les esperances a la que havia estat la gent de la Casa del Poble a que se’ls retornés els edificis incautats a l’inici de la dictadura.

3.4 – Una lluita contra la història ( 1979 – 1997)
Amb el fi de la dictadura, un grup de socis de la Casa del Poble va començar a fer gestions perquè l’immoble que temps endarrera havia estat propietat de la Casa del Poble, retornés a aquesta. Ens referim a l’edifici situat al Passeig de Mar i al del carrer Muralla. El 23 de febrer de 1979, foren lliurades les claus de l’edifici a una representació de la Casa del Poble, en part gràcies a la intervenció d’ Esquerra Republicana de Catalunya, que tot i el pas del temps i com a partit republicà, va seguir vinculat a la Casa del Poble.

El dia següent es va prendre possessió del nou edifici, amb un representant de Blanes. L’edifici es trobava en una situació lamentable. L’estat de la teulada era tal, pels molts degoters, que va repercutir en l’estat de les bigues de fusta que es varen veure afectades per la humitat acumulada, tots els lavabos estaven inservibles i totalment obstruïts. Tot això provoca una humitat general, en parets i sostres que va provocar que totes les estructures de ferro acumulessin una quantitat de rovell important i que els sostres de guix s’enfonsessin, les portes i vidres estiguessin molt malmeses o trencades.

Fins a aquest moment, l’edifici de la Casa del Poble, encara estava incautada. Però el temps passava i l’edifici seguia en mans del govern. El 6 de maig de 1979 es varen reunir els socis supervivents de la Casa del Poble per tal de restablir aquesta societat i avaluar l’estat d’aquesta mateixa. Aquesta va significar la primera reunió oficial de la Societat després de 40 anys de repressió. En aquesta es va decidir fer una junta reorganitzativa, per tal de cuidar-se de la Societat.

A conseqüència del pèssim estat en que es trobava l’edifici, la junta es va veure obligada a fer un seguit de reparacions urgents, tant a l’estructura de l’edifici com en altres parts de l’immoble. Després d’aquestes petites, però importants reparacions, la Casa del Poble va reemprendre les seves activitats més tradicionals. La Societat disposava d’un gran espai en el Centre de Blanes per poder-hi fer un munt d’activitats. Entre les activitats que s’hi varen realitzar va ser el començament d’exposicions de quadres, concerts, celebració de conferències, reunions... La nova Casa del Poble s’obria a la ciutadania, com un centre per fer-hi qualsevol activitat.

El 16 de desembre de 1980, sortia publicat al BOE que a partir d’aleshores l’Institut Social del Temps del Lliure, passa a mans de la Generalitat juntament amb tots els seus béns materials. Entre aquests béns, trobem la cessió a la Generalitat de dos locals blanencs, els dos locals rebien el mateix nom, "El hogar del Productor", acompanyats del títol d’adquisició que a continuació transcrivim:
" Incautado a la Sociedad Cooperativa La Blandense. Es propiedad del AISS"
" Pertenece a AISS. Incautado a la Casa del Pueblo"

Vista la que semblava una situació ideal per recuperar els edificis incautats, ja que passaven a pertànyer a la Generalitat, la Societat encara es va trobar un seguit de dificultats per fer que els retornessin allò que havia estat seu.

El 24 de Març de 1984 els socis de la Casa del Poble es varen reunir amb l’objectiu d’elaborar una nova junta que reemplacés la junta reorganitzadora que hi havia des del 1979. La funció de la nova junta va ser la configuració dels nous estatuts per així tornar a posar la societat en ordre, jurídicament parlant. Els estatuts que varen elaborar varen ser molts semblants als del 1905, però amb petits retocs. Els nous estatuts varen entrar al Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 de juliol de 1985. Aquests no es varen inscriure al Registre de la Generalitat fins el 22 de gener de 1986. La Casa del Poble que havia estat suspesa de les seves activitats, torna a tenir a partir d’aquest moment personalitat jurídica.

A partir d’aquí, la Societat Casa del Poble, emprèn una creuada judicial per recuperar el principal edifici de la Societat. Tot aquest procés no es va acabar fins el 1994, quan després d’haver recorregut totes les decisions, el tribunal seguia sense donar la raó a la Casa del Poble i continuava desestimant tots els recursos que presentaven, argumentant que no era un tema que es podia resoldre per la via judicial, sinó que era un tema, sols solucionable per la via política.
El 1995 amb la celebració de les eleccions municipals, Esquerra Republicana de Catalunya va aconseguir representació política a l’ajuntament de Blanes. Aquest fet va significar el principi d’una nova lluita per recuperar l’edifici de la Casa del Poble, però aquest cop fent servir la via política. A través del regidor a l’ajuntament de Blanes, el Sr. Joan Puig, es varen començar a tenir contactes amb la Generalitat per tal de recuperar el vell immoble. I gràcies a la intervenció del Sr. Puig, s’arribà a un acord amb la Generalitat que sortí publicat en el Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya , dient el següent:

" Es cedeix a l’associació Casa del Poble de Blanes, inscrita al Registre d’Associacions (...) el domini de l’immoble situat al passeig de Dintre numero 18 de Blanes (...) perquè sigui destinat al desenvolupament de les activitats pròpies de l’associació..."
Finalment el 13 de juny de 1997, es posà fí a la lluita de tots aquests anys per recuperar un dels edificis de la Casa del Poble. Aquest mateix dia, a les 11:30 hores del matí, es presenta al Registre de la Propietat de Lloret de Mar l’escriptura de Cessió atorgada per la Generalitat de Catalunya a favor de l’Associació Casa del Poble de Blanes. L’escriptura està signada per la Sra. Glòria Riera i Alemany, Directora General del Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, Sr. Fèlix Gibert i Loscos, president de la Casa del Poble de Blanes, i el Sr. Agustí Martí i Billoch, secretari de la Casa del Poble, tots ells davant el Sr. Antonio Valcárcel Sánchez, Notari de l’Il·lustre Col·legi de Barcelona. Aquest acte va ser presidit per el que va ser alcalde de Blanes el Sr. Fèlix Bota

3.5 – La Nova Casa del Poble ( 1998 – 2004 )

Un cop acabada tota la creuada per la recuperació de l’immoble de la Casa del Poble, arriba l’hora de decidir què es feia i què es deixava de fer per poder tirar endavant la Societat.
Durant els dos primers anys, la Societat va seguir fent tota mena d’activitats de tot tipus, com mítings, exposicions, trobades, etc.

Però cap a finals del segle passat, l’estructura de l’edifici cada cop més s’anava deteriorant, tot i les petites obres que s’hi feien. Aquests problemes varen fer que la junta de la Casa del Poble es plantegés la rehabilitació de l’edifici. I així va ser, amb l’inici del nou segle, la Casa del Poble va contractar a Ferran Galvany, arquitecte, perquè fes un projecte per la rehabilitació de l’immoble. I molts us podreu preguntar, per què no en van fer un de nou?. La veritat és que sortia molt més econòmic construir un nou edifici, però com hem dit anteriorment, l’edifici de la Casa del Poble era considerat com a patrimoni de la ciutat, i per aquest motiu, es va haver d’agafar la via de la rehabilitació. Així doncs, ens trobem en el mes de Setembre de l’any 2000, quan l’arquitecte, el Sr. Galvany, enllesteix el projecte de la rehabilitació de la Casa. Els principals objectius d’aquest projecte eren els següents:

Reforç estructural
Renovació de cobertes
Renovació de revestiments exteriors i interiors
Renovació de instal·lacions d’electricitat, aigües i desaigües
Millora d’instal·lacions amb col·locació d’un ascensor
Adaptació a la normativa contra incendis, d’accessibilitat i de pública concurrència

En el projecte també ens descriu una possible distribució de l’edifici, que es semblant a la distribució del 1925. Aquesta nova distribució consistiria en una Sala d’exposicions i una cafeteria a la planta baixa, les oficines de l’entitat a l’entresol, oficines independents a la primera planta i una biblioteca i una sala d’actes a la segona planta. Aquest primer projecte estava valorat amb un cost de 53.510.004 ptes , uns actuals 321.601€.

Vist l’elevat cost del projecte, l’entitat va intentar buscar col·laboradors per trobar algun tipus de subvenció, però sense èxit. Així que la Casa del Poble va demanar en primer moment un crèdit de 70.000.000 ptes que més tard es va haver d’ ampliar amb un altre d’uns 30.000.000 ptes. Per tal de poder pagar aquest crèdit, la Societat té la intenció de llogar diferents zones de l’edifici. La primera idea, i la que més s’emmarcava a la història era el lloguer de la planta baixa per instal·lar-hi un bar.

És de remarcar que tota la rehabilitació de l’edifici s’ha fet sense cap tipus d’ajuda oficial, tot hi haver estat molts anys incautat pel govern.

Així que a l’any 2001, les obres varen començar. Això va provocar que es plantegés un problema. On aniria la Societat durant les obres?

Doncs l’ajuntament de Blanes va cedir les claus de la planta baixa de l’edifici que havia sigut de la Casa del Poble i posteriorment de la Cooperativa la Blandense al carrer Muralla.
Les obres de la Casa del Poble es varen acabar a principis de l’any 2003.

Actualment la Casa del Poble té llogada la planta baixa al Consorci Costa Brava Illa de Blanes, on hi té ubicades les oficines centrals. A la primera planta s’ha habilitat una sala d’actes amb la possibilitat de fer-hi des de conferències, com varen ser les jornades de Pinya de Rosa, fins a la projecció de pel·lícules de cinema, tal com ho fa el Cine Club Fortuny actualment.

En l’actualitat, la Casa del Poble intenta ser el punt cultural de Blanes, obert a qualsevol entitat i persona, i així poder recuperar la popularitat i el que va significar per Blanes abans del franquisme.